Llibre Viu al Capgròs

Hi ha espais que no surten a les rutes habituals, que no tenen aparadors lluents ni novetats acabades de sortir de la impremta, però que sostenen, amb una constància admirable, el veritable batec de la lectura. A Mataró, al barri de Rocafonda, un d’aquests llocs respira cada tarda entre prestatgeries plenes i caixes que van i vénen: Llibre Viu.

Entrar-hi és una experiència. No és ben bé una llibreria, ni una biblioteca, ni un magatzem. És tot això alhora, i alguna cosa més: un espai de trobada, de transmissió i de segones oportunitats.

 “El Llibre Viu és una associació cultural sense ànim de lucre que ens dediquem a la promoció de la lectura i dels llibres”, explica el seu president, Fernando Calderón. Una definició clara, però que es queda curta per descriure tot el que hi passa. Perquè aquí, cada llibre té una història abans —i una altra després.

L’origen del projecte és, com tantes bones idees, profundament local. Fa més de dues dècades, un grup de veïns del barri, encapçalats per Francesc Rogés, llibreter de segona mà, van decidir donar continuïtat al seu fons quan es va jubilar. “Amb aquests amics van muntar aquesta associació, van fer els estatuts i van demanar a l’Ajuntament un local”, recorda Calderón. El 2006, el projecte trobava casa on encara avui arrela fort, al carrer del Poeta Josep Punsola 31. Si no hi heu anat, no sabeu el que us perdreu.

I no és una ubicació qualsevol. “És neuràlgic, és descriptiu de la naturalesa de Llibre Viu”, diu. Perquè és, abans que res, un projecte de barri. Un espai obert, amb una clientela diversa, que reflecteix la pluralitat de Mataró. Aquí hi conviuen lectors habituals, curiosos ocasionals, estudiants, famílies i persones que potser no trepitjarien mai una llibreria convencional.

La idea és tan senzilla com poderosa: recollir llibres i donar-los una nova vida. “Ho fem a través d’aquest espai d’intercanvi de llibres, però també amb donacions a diferents entitats”, explica Calderón. El flux és constant. Cada dia entren llibres per la porta. Molts.

Parlem de xifres que impressionen: desenes de milers de volums anuals. Però no tot s’hi val. Hi ha una feina invisible, pacient, gairebé artesanal, que ho sosté tot. “Som molts voluntaris, ens repartim les feines: hi ha qui recepciona, qui fa la tria, qui classifica, qui informatitza”, detalla. Només una part dels llibres —aproximadament la meitat— acaben exposats. La resta es deriva a altres circuits: donacions a biblioteques, escoles, entitats socials o fins i tot projectes de cooperació internacional. “Aquí els llibres només es llencen com a última opció. Si poden tenir una altra vida, la tindran”, resumeixen des de l’associació.

Voluntariat i comunitat

Llibre Viu no s’entendria sense les persones. Més de 200 socis donen suport al projecte, i una quinzena de voluntaris sostenen el dia a dia. Són mestres, bibliotecaris, lectors apassionats. Gent que hi dedica tardes senceres a ordenar, recomanar, escoltar.

Perquè una de les claus de l’espai és l’acompanyament. Aquí no només s’hi troben llibres: s’hi troben lectures. “El més important és buscar llibres que puguin interessar, que siguin atractius”, explica Calderón. Especialment amb els més joves. “Els hi has de vendre una mica la pel·lícula: prova aquest, mira aquest altre… i mica en mica els hi vas entrant”. És una tasca gairebé pedagògica. No és casualitat: molts dels voluntaris són mestres. I això es nota en la mirada, en la manera d’orientar, en la voluntat de despertar curiositat.

Amb els anys, Llibre Viu s’ha convertit en molt més que un espai d’intercanvi. És un recurs cultural per a la ciutat. “Hi ha escoles que han muntat biblioteca gràcies a nosaltres o que la van renovant”, explica Calderón. També treballen amb centres educatius per facilitar llibres de lectura obligatòria, que després tornen al circuit.

A més, han desenvolupat una base de dades pròpia per gestionar part del fons. “Cada dia hi ha set o vuit demandes de gent que vol llibres”, diu. Investigadors, estudiants, lectors amb interessos concrets. Persones que busquen aquell títol difícil, descatalogat, inesperat. I que, de vegades, el troben aquí. Perquè Llibre Viu té també aquesta dimensió d’arxiu imprevisible. “Aquí o hi és o no hi és”, diu Calderón amb un somriure. Però quan hi és, pot ser un petit tresor.

L'espai i els límits

L’èxit del projecte té també els seus reptes. El principal, l’espai. Les prestatgeries són plenes, els racons aprofitats al màxim, les caixes s’acumulen. “Hem arribat a fer muntanyes perquè no ens hi cabien”, explica. Per això reclamen un espai complementari que permeti gestionar millor el volum de llibres.

També han detectat canvis en el flux d’entrada. Després de la pandèmia, per exemple, van rebre moltes biblioteques particulars procedents de domicilis buidats. “Eren col·leccions molt grosses i molt valuoses”, recorda. Ara, en canvi, la corba s’ha estabilitzat.

Sigui com sigui, la necessitat hi és. I la resposta, també.

En un món accelerat, on els llibres sovint tenen una vida comercial efímera, Llibre Viu proposa una altra temporalitat. Aquí, els llibres esperen. Es recomanen. Es redescobreixen. I tornen a circular. És, en essència, una economia de la confiança i de la cultura compartida. Un lloc on el valor no és el preu, sinó el recorregut.

Potser per això, qui hi entra, repeteix. Perquè més enllà dels llibres —que n’hi ha milers— hi ha alguna cosa difícil de definir: una manera d’entendre la lectura com a bé comú. I en temps en què cal reivindicar-la més que mai, espais com aquest no només són necessaris. Són imprescindibles.